We Were There - XVII: La nostra relació amb el foc

Totes les empreses que treballen amb productes químics, malauradament, compten amb un elevat risc d'incendi, i Montana Colors no és una excepció. Us expliquem amb detall els incendis que van estar molt a prop d'aturar el que seria aquesta gran aventura i que reflecteixen el vincle que existeix dins del graffiti amb el risc i la superació.

EL RISC EN EL GRAFFITI

Un dels elements a què s'associa el graffiti, i motiu pel qual és atractiu per als seus practicants, és el risc. Aquest factor no és comú en totes les activitats d'expressió "urbanes", ja que algunes són més arriscades que d'altres i moltes simplement no ho són. 

El graffiti, però, ja és massa complex per encasellar-lo en una simple activitat de risc, perquè en plena maduresa s'ha diversificat i s'ha adaptat a moltes visions diferents. Es practica i es consumeix de tantes maneres com siguem capaços d'imaginar.

Tot i això, el graffiti arriscat segueix aquí, un risc arrelat a la seva arrel i als seus orígens. Avui conviu amb totes les altres vessants i s'adapta als temps i a les circumstàncies de cada lloc.

LA FABRICACIÓ DE PINTURA TÉ ELS SEUS RISCOS

D'alguna manera la creació d'aerosols de pintura podria encaixar en aquest vessant de risc, encara que en aquest cas parlaríem de l'univers de la fabricació de pintures i colors. Podem imaginar fàcilment que no és igual de complex a nivell de seguretat i risc fabricar aquarel·les que fabricar aerosols de pintura amb l'element del gas propel·lent. 

Pel que fa als recursos que han d'invertir en seguretat i prevenció, es fa especial èmfasi en els aspectes que tenen a veure amb el maneig de gas i dissolvents, tots dos elements extremadament inflamables. 

Montana ha bregat amb diversos accidents relacionats amb productes inflamables i que, com és d'imaginar, han tingut un efecte directe i immediat en la direcció que havia de prendre la marca després d'aquests esdeveniments.

"Era a Madrid, parlant amb algú que tenia una proposta perquè Montana participés en el seu esdeveniment. Estàvem asseguts en un bar i jo tenia la televisió a l'abast de la vista, darrere l'interlocutor. Era l'hora de les notícies i, encara que no sentia el so, alguna cosa em va cridar l'atenció. Els meus ulls van detectar la paraula Montana Colors als títols de la notícia, vaig aixecar la vista i vaig veure com cremava la nostra fàbrica. Dotzenes de bombers enviant aigua en un forcejament inútil contra unes poderosíssimes flames que van arrasar-ho tot en poques hores. Vaig haver de dissimular i continuar la conversa amb la persona que tenia al davant mentre el cor se m'encongia".
KAPI

ELS PROBLEMES MAI VENEN SOLS

Ja era l'estiu de l'any 2002, havia passat un any des que els distribuïdors alemanys havien atacat amb una campanya de desinformació per generar confusió en el mercat i posicionar el seu nou producte amb el mateix nom. Mentrestant, tots els membres de la família Montana s'esforçava el màxim per mantenir-la en condicions a causa del dany econòmic que estava causant aquesta campanya deslleial. Però un accident d'electricitat estàtica va generar un incendi a la nau de Vacarisses, província de Barcelona, en aquell moment el centre de fabricació, distribució i d'oficines. En pocs minuts tots els treballadors van ser desallotjats i les flames van cremar l'edifici completament. No va quedar res! 
 

COMENÇAR DES DE ZERO

Sortir d'aquesta ensopegada sens dubte havia de ser un dels reptes més complicats amb els quals es trobaria la nostra empresa. L'habilitat de Jordi Rubio per aconseguir finançament, la seva motivació més el suport de la resta de treballadors i participants en aquesta aventura, va fer renéixer la marca i la fàbrica.  

Aquest èpic capítol de desafortunats esdeveniments va acabar quan es va donar per inaugurada la nova planta de producció a Sant Vicenç de Castellet, el dia que, el 2003, els avui arxiconeguts artistes de São Paulo Os Gemeos van acabar la impressionant decoració de l'edifici. 

SEGONA TROBADA AMB EL FOC

Tot i comptar amb una estructura més segura que la de la primera fàbrica, prou recursos per mantenir la seguretat i la correcta protecció de les instal·lacions, els riscos de treballar amb aquest tipus de productes van tornar a passar factura onze anys més tard, el 2013. Dos accidents, separats per només quatre mesos, van provocar dos incendis en dues naus diferents que van destruir, això sí, només les instal·lacions en què es van produir: els magatzems de pintura en fase líquida i les instal·lacions de dispersió i molta de les bases pigmentades. 

Aquest segon període de focs ens va demostrar que el projecte hauria d'estar sempre acompanyat de les màximes precaucions i que haver patit diferents accidents no ens immunitzava, sinó que simplement ens advertia de la perillositat d'aquesta activitat i que mai es podria abaixar la guàrdia en cap procés per simple que fos. 

UN ENSENYAMENT DE VIDA

Aquests destructius i terribles fets, que afortunadament només van causar danys lleus a un empleat de Montana, van servir per generar una injecció de confiança entre tots els participants d'aquesta aventura, ja que, tot i el dolor inicial, viure l'experiència de recuperació va ser sempre una cosa empoderadora i molt positiu per a tothom. 

https://www.mtn-world.com/es/blog/2013/01/28/sun-is-shining-once-again/

D'aquestes experiències, Montana Colors sintetitza una de les frases que sempre els acompanyen i que, al seu torn, és aplicable a tots els nivells de la vida.  

"Més valent és qui quan cau s'aixeca que qui mai cau."