We Were there - IX: La invenció del donut

Avui dia, el donut sembla un element imprescindible de les parts d'un esprai, existent ara en totes les marques de pintura i fins i tot en els aerosols que no estan pensats perquè els utilitzin escriptors de graffiti. Aquest element, inventat per Montana Colors el 1997, va suposar una de les idees més útils per millorar la comoditat dels escriptors a l'hora de pintar, i de les més revolucionàries pel que fa a l'estètica dels esprais de pintura.

CISCO I LA "TÈCNICA DE MANHATTAN"

El mes en què es va publicar el primer número del fanzín Game Over, setembre de 1992, Kapi i Moockie estaven documentant fotogràficament una zona de graffiti al barri de Gràcia de Barcelona. Allà estava treballant en una nova peça un cèlebre escriptor conegut per l'àlies Cisco.

Aquest pioner de Barcelona havia tornat recentment de la seva primera visita a Nova York i mentre explicava les seves aventures durant el viatge tacava amb colors els pots a la part superior, i inevitablement es pintava el dit. Va explicar que havia vist aquesta tècnica a Manhattan, en uns artistes de carrer que feien servir molts pots de pintura. "Per saber els colors de cada esprai havien pintat amb la pintura corresponent a la zona de la cúpula del pot..." 

Identificar els colors dels esprais era sempre una cosa que dificultava el procés de creació d'una peça, ja que sense els seus taps de colors tots els envasos semblaven iguals. Els escriptors havien de llegir la petita etiqueta de cada pot per reconèixer-los. A aquesta incomoditat se li podia sumar una altra pràctica comuna entre escriptors, que consistia en llençar els taps des del moment en què s'aconseguia la pintura, ja que el volum que ocupava aquest tros de plàstic era massa aparatós quan se sumaven una dotzena d'unitats en una motxilla.

BUSCANT UNA SOLUCIÓ APAREIX L'EMBELLIDOR D'AIXETA

Quan Montana Colors ja va tenir al mercat un parell de formats, va sorgir la idea de desenvolupar algun sistema per identificar el color de cada pot sense necessitar el tap i a simple cop d'ull. Des de posar una etiqueta adhesiva pintada a la cúpula de l'envàs fins a pintar aquesta part directament amb un complicat sistema de plantilles, els mètodes desenvolupats no acaben de ser viables a nivell de manufacturació.

No obstant això, aquest últim plantejament donava al pot un aspecte molt millorat i professional. La idea de tenyir de color la cúpula era sens dubte un aspecte que marcaria la diferència. 

Mentre Jordi Rubio era a la dutxa, algun dia de 1997 i després d'un any de donar-li voltes, va observar l'embellidor cromat de l'aixeta, l'element de forma semiesfèrica que l'unia a la paret. Al tocar-lo i notar que estava solt i que era una peça simple de plàstic tenyida de pintura cromada, se li va ocórrer que alguna cosa així podria ser la solució.

Al cap de pocs dies ja s'estaven creant els dissenys sobre paper del primer donut, i aquest va ser el nom amb el qual es va començar a anomenar l'invent.

PER QUÈ UN INVENT PATENTAT ÉS UTILITZAT PER TOTS?

Esta pieza que identifica el color y que queda fija en la cúpula del bote, revolucionó la estética de este producto además de mostrase muy útil. A partir de ese momento, los botes solo necesitaban un único tapón transparente para todos los colores.

L'invent va ser tan efectiu que Montana Colors va decidir registrar la patent com a creació pròpia. Tot i això, al cap de pocs anys, múltiples marques a tot el món van imitar l'invent i van aplicar la seva pròpia versió del donut en els seus esprais. Tot i tenir la patent que atorgava la possibilitat d'obligar aquests fabricants a retirar del mercat les seves versions, Montana no va prendre accions legals contra ningú. La pròpia naturalesa de l'invent anava més enllà de patents empresarials, ja que el donut aportava alguna cosa a la cultura del graffiti, i al final era beneficiós per a ella si s'estenia per tot arreu.

Aquest és un bon exemple que explica com l'existència d'una marca especialitzada al servei de l'escriptor de graffiti ha servit, entre moltes altres coses, per materialitzar moltíssimes idees que des dels inicis d'aquesta cultura han surat en l'imaginari col·lectiu dels seus practicants.