We Were There - XIII: 2002 - L'Alien, una icona de l'avantguarda tècnica en el món de l'aerosol

El caràcter innovador que Montana ha mantingut fins a l'actualitat ha tingut també els seus punts d'inflexió en la història de la marca. El format d'aerosol Alien és un dels millors exemples de la constant evolució en pro de les exigències dels escriptors de graffiti. Ens remuntem en aquest cas a l'època dels primers 2000. 

Els anys passaven i les tècniques dels escriptors avançaven. El graffiti, a l'entrada de segle XXI, començava a ser una cosa molt més sofisticada del que ningú s'hauria imaginat quinze anys enrere, quan començava a estendre's pel món.

Una de les característiques que el feien sobreviure i créixer era la diversitat, la capacitat d'acollir noves tendències i formes. L'any 2002 el graffiti tenia tantes variants i estils que començava a ser difícil etiquetar-ho tot sota un mateix nom.

La tecnologia acompanyava aquest desenvolupament, i es retroalimentaven l'una a l'altre. Un nou avanç tècnic influiria en la manera de pintar, alhora que les demandes dels escriptors i street artists forçaven la maquinària del desenvolupament tecnològic. 

FENT UN PAS EN UN MERCAT ESTANCAT

Aquells anys ja existien diverses marques al mercat i algunes ja comptaven amb diferents formats d'aerosol, però les seves variacions es basaven únicament en la capacitat i en la varietat de colors. Montana, una altra vegada, es va avançar als altres i va proposar un producte nou en aquell moment que prometia cobrir un espectre d'aplicacions fins a la data bastant desateses. 

Així va ser com va néixer el pot Alien. Un producte deliberadament construït amb baixa pressió i amb una vàlvula especial per facilitar els traços de precisió. A més, l'acabat era setinat en tots els colors d'una gamma al seu torn innovadora, ja que comptava amb tonalitats no habituals fins al moment. 

PER QUÈ EN 250 ml? 

Una altra característica rellevant d'aquest aerosol era la qualitat de la pintura, la seva alta concentració de pigment. La combinació entre la seva qualitat i la baixa pressió feia d'aquest pot un producte d'alt rendiment, un esprai que durava més que els altres i que cobria una gran superfície si s'aplicava de manera apropiada. És per això que es va decidir fabricar-lo en un envàs més petit del que es considerava en aquell moment l'estàndard mundial: l'esprai Alien tenia un volum de 250 ml. Aquest format va ser un novetat per als fabricants dedicats al graffiti, tot i que ja als anys 80 existia una marca molt popular entre escriptors europeus que s'envasava en 300 ml; eren els Buntlack de la marca alemanya de belles arts Marabu.

UN ESPRAI DE CIÈNCIA-FICCIÓ

El nom d'Alien servia per explicar d'alguna manera aquest format "estrany" en un univers de pots de 400 ml. A més, donava la possibilitat a Montana Colors d'homenatjar públicament certs artistes i les seves obres, de gran influència entre escriptors de graffiti, il·lustradors, artistes de tatuatge i dissenyadors gràfics. Les pel·lícules Alien i Blade Runner del director Ridley Scott i la feina de l'artista H.R. Giger com a creador de la criatura d'Alien i de part dels seus escenaris, només era el principi d'aquesta inclusió de la cultura popular contemporània en els productes Montana (Blade Runner va inspirar un dels textos publicitaris durant el llançament).

La mateixa gamma de colors que es va presentar en aquest format mostrava una acurada col·lecció de noms que seguien homenatjant pel·lícules, escriptors de ciència-ficció i universos del món del còmic.

L'ANTECESSOR DEL 94

L'Alien va ser l'avantpassat directe del format 94 que existeix en l'actualitat. La seva tecnologia específica permetia utilitzar-lo per fer treballs en què es requerís pintura sense brillantor, així com per a treballs de molta precisió i traços finíssims. D'aquesta manera, l'Alien va tenir molta acceptació entre els escriptors de graffiti que també pintaven en llenços; però un dels seus punts clau era que, utilitzant un filtre Fat Cap, el pot també funcionava ràpid, al més pur estil Montana. 

Aquest format va apadrinar diverses novetats durant els seus anys d'existència, com la pintura fotoluminiscent (que es carregava amb llum i brillava a la nit) o la innovadora gamma Espectre, que consistia en diversos tons de pintura transparent que permetia generar ombres i canvis de color subtils.