Un bany d'art a Molitor, Paris

Pendents d'inaugurar a la fi del 2024 l'última fase d'aquesta ambiciosa i eclèctica intervenció artística, Montana Colors s'ha aliat amb Molitor oferint els materials amb els quals els artistes intervenen les cabines que envolten aquesta mítica piscina. D'aquesta manera, artistes com Iconosaïk, Satr, Belin, Mark Bodé, Yu Maeda, Veks van Hillik, Studio Gifting, Fansack, Kneethee o Logan Hicks entre molts altres, s'han sumat recentment a la col·lecció de talent que ofereix aquest espai singular.

Molitor va obrir les seves portes per primera vegada el 1929 i durant 60 anys va ser el balneari més popular de París, conegut per les seves dues piscines i la seva atmosfera Art Déco de caire avantguardista. Originalment, les cabines que envoltaven la zona de bany coberta eren els vestidors on els nadadors s'enfundaven el vestit de bany abans de donar-se una remullada, el lloc perfecte per al canvi de look abans de capbussar-se en aquestes piscines gegants, un espai singular que va veure el naixement del biquini allà pel 1946.

La ciutat de París va decidir tancar el 1989 aquest tros d'història de l'esport associat a la vida social, declarant-lo edifici històric protegit. I què va passar?! Doncs va resultar que aquest lloc es va tornar superfamós entre els writers i els artistes urbans, imaginem: piscines buides de 46 i 33 metres de llarg i un munt de cantonades per a fer màgia amb l'esprai.

Durant gairebé dues dècades, Molitor va ser com un estudi a l'aire lliure per als amants del graffiti, ocupat per artistes que van transformar l'espai en un immens centre artístic, que gradualment es va convertir en la meca de l'escena de carrer underground parisenca i de l'art del graffiti.

Avui dia, ja no trobem nedadors en aquestes cabines, sinó artistes! Es va prendre la decisió conscient de preservar i ressaltar aquest ric llegat, convertint-lo en un complex urbà dedicat al benestar, l'oci i la gastronomia, en el qual cadascun dels 78 vestidors que envolten la piscina coberta estan sent pintats i decorats per diferents artistes, des del terra fins al sostre. El resultat és una creixent galeria d'art urbà contemporani en gran.

La màgia de París durant l'hivern és indescriptible. Els seus racons icònics brillen amb una llum especial, submergint la ciutat en un encant únic que es renova amb la temporada nadalenca. Els passejos pels carrers es tornen un espectacle lluminós, adornats amb centellejos, arbres festius i decoracions que creen una atmosfera captivadora.

En aquest ambient, el passat mes de desembre va tenir lloc una interessant reunió entre Sylvia Randazzo, al capdavant del projecte "Les Cabines des Artistes" a Molitor Hotel des de fa prop d'una dècada, Anna Dimitrova, Directora de Montana Gallery Barcelona, i Marc Mascort i Boix, Responsable de Cultura de Montana Colors. La conversa va girar al voltant d'una nova etapa del projecte, on noves ments creatives i artistes se sumaran en els pròxims mesos, continuant el llegat dels últims cinc anys, replets de talent i creativitat a Molitor Hotel.

Sense oblidar que 2023 també ha estat un any d’exposicions molt destacables a Molitor, amb noms com Mark Bodé, Vanessa Morata i Yu Maeda, preludis de les confirmades per al 2024 d'artistes com ara Yakes, Honet o Grems, els quals prometen elevar encara més l'essència artística d'uns espais en desús que, sota la curadoría d’Anna Dimitrova, tornen a la vida.

Ara, aquesta aliança entre Montana Colors i Molitor dona lloc a un renaixement creatiu en aquestes parets, convertint els vestidors del passat en llenços vibrants del present! En aquest oasi artistic s'entrellacen la història i l'avantguardisme, el llegat del passat i l'expressió contemporània.

Així, enmig d'aquesta atmosfera única, ens disposem a submergir-nos en unes enriquidores entrevistes amb Sylvia Randazzo, la directora a càrrec d'aquest magnífic projecte, i Anna Dimitrova, la curadora que ha seleccionat el contingut i els artistes de la proposta d'exposicions pop-up que el complementa: la seva visió, les seves experiències i la seva passió per aquest espai, ens portaran a explorar les profunditats d'aquesta metamorfosi artística, mentre reflexionem sobre el valor de l'art urbà en entorns històrics, i la importància de preservar l'essència de llocs emblemàtics a través de l'expressió creativa.

ENTREVISTA A SYLVIA RANDAZZO, DIRECTORA ARTÍSTICA DE MOLITOR

Hola Sylvia! Sempre fa aquest fred a París al desembre, veritat? No obstant això, aquí estem en una bombolla, en una illa, un refugi per als sentits, dins de l'emblemàtic Molitor. Aquest lloc, amb la seva història rica i la seva atmosfera única, ha estat testimoni d'una transformació excepcional en els últims anys: després de gairebé una dècada involucrada en aquest projecte, si us plau explica'ns com va començar la teva participació en la transformació de Molitor en un espai artístic, i quina és la teva visió de Molitor com a complex urbà dedicat a l'art i al benestar.

Tornava a França després de gairebé un any a Barcelona. Vaig veure un anunci per a un lloc d'Assistent de Direcció a Molitor. No entenia molt bé què era Molitor: una piscina, un hotel, una galeria... Vaig tenir la sort de descobrir que era tot això alhora gràcies al Director que em va contractar i que em va submergir per complet en l'univers d'aquest lloc tan atípic. Amb el temps, les meves tasques em van portar a organitzar la programació artística de Molitor. Molitor és realment un lloc multifacètic. M'agrada la idea que diferents públics puguin trobar experiències diverses aquí. L'art ja no està limitat als museus i galeries; el moviment de l'art urbà ha permès crear ponts entre diferents mons.

Quin va ser el major desafiament en la coordinació de la transformació de Molitor en un centre d'art urbà? i segons el teu punt de vista, com contribueix l'art urbà a la identitat i atractiu de Molitor com a destí?

No es tracta de transformar per complet tot Molitor en un centre d'art urbà. A Molitor hi ha altres activitats: hoteleria, restaurants, club esportiu, spa i altres negocis. Un dels desafiaments és involucrar a tots els col·laboradors de Molitor (recepcionistes, cambrers, tècnics de manteniment, etc.) en el món artístic. L'art urbà forma part de la identitat de Molitor des dels anys 90/00. Mantenir aquest llegat artístic fa que Molitor sigui un hotel parisenc de cinc estrelles bastant atípic.

Explica'ns com perceps la relació entre la preservació històrica de Molitor i la seva evolució cap a un espai artístic contemporani…

Tots dos estan molt estretament relacionats! Molitor sempre ha estat, d'alguna manera, un espai artístic. Als anys 30, a la Gala de l'Union des Artistes s’organitzaven espectacles i performances en i al voltant de la piscina. El lloc en si és una obra mestra de l'Art Déco. La seva restauració va involucrar a arquitectes d'edificis històrics a França i restauradors de gran talent. En els anys 90/00, l'escena del graffiti francès el va convertir en un temple del grafitti i l'art urbà. Durant l'última dècada, m'he esforçat a respectar l'esperit del lloc i mantenir aquesta dinàmica de creació artística.

Com va estar involucrada Montana Colors en aquest projecte i com valores la contribució d'Anna Dimitrova a les exposicions temporals a Villa Molitor?

Fa temps que volia acostar-me a Montana Colors. Més enllà de la qualitat dels productes, Montana Colors és una marca molt compromesa amb la comunitat del graffiti i l'art urbà a tot el món. Anna Dimitrova em va ajudar a conèixer a la persona adequada en Montana Colors, la qual cosa va donar lloc a la nostra associació. Anna és una figura destacada en el món de l'art contemporani urbà a París. És una dona amb experiència, molt amable i tremendament creativa. Crec que ella mateixa podria haver estat creadora... És un plaer deixar-li les claus de Villa Molitor i descobrir als artistes que ella presenta.

Com selecciones i col·labores amb els diferents artistes involucrats en la transformació de Molitor? Consideres la paritat entre homes i dones en seleccionar als participants?

Sempre és una gran pregunta a la qual és difícil respondre perquè no hi ha una guia o qüestionari preestablert. Es tracta dels perfils dels artistes i de les troballes rellevants que de manera natural sorgeixen. En aquest projecte, l'objectiu és buscar artistes internacionals que tinguin una relació estreta amb l'art contemporani urbà i mostrar tota la diversitat que existeix en aquest moviment. Quant a la paritat, no veig el gènere com a criteri per triar a un artista.

Vas organitzar la distribució d'artistes i cabines per països/continents, creant una veritable "Nacions Unides" de l'art: com va sorgir aquesta idea?

El 2016, l'artista Katre m'explicava que hi havia diversos corrents en el món del graffiti. Que la tipografia alemanya no era la mateixa que la de Nova York o la francesa. Aquesta idea em va impactar. Després, Cisco Merel — un artista panameny que va participar a la primera sèrie de cabines — va fer una obra molt diferent de les altres, perquè la seva motivació per a intervenir en els murs a la Ciutat de Panamà donava un resultat pictòric molt diferent del que es pot veure a França. Això em va portar a considerar que l'art urbà està molt lligat a la societat i està molt influenciat localment. Per tant, és obvi que no es pinten els trens de Nova York com es pinten els murs a Accra. Són aquests enfocaments diferents i les diferents influències culturals el que vull destacar a través d'aquest projecte.

Quina importància té que la inauguració d'aquesta nova fase en Molitor coincideixi amb els Jocs Olímpics a Paris del pròxim any? Com accedirà el públic al projecte? S'organitzaran visites guiades?

Aquesta nova fase principalment marca els deu anys des de la reobertura de Molitor. Que els Jocs Olímpics s'organitzin a París de manera contemporània a aquesta efemèride, resulta una circumstància molt afortunada. El projecte estarà obert al públic a partir de la temporada 2024. S'organitzaran visites lliures i guiades cada setmana.

Has considerat realitzar accions relacionades amb el projecte, com a murals o tallers, fora de les instal·lacions de Molitor?

Han sorgit col·laboracions interessants arran d'aquest projecte, especialment amb Le Musée en Herbe, nombroses escoles per a visites i tallers, i fins i tot una actuació de l'artista Kouka a Fluctuart, el primer centre d’art urbà flotant del món. Tantmateix, segurament encara hi ha molt per fer!

Tens anècdotes o moments particularment memorables que hagis experimentat durant aquest projecte?

Clar que sí! podré compartir-los una vegada que el projecte estigui acabat ;)

ENTREVISTA A ANNA DIMITROVA, COMISSÀRIA DE VILLA MOLITOR I DIRECTORA DE MONTANA GALLERY BARCELONA

Hola, Anna! És un plaer trobar-te a París, finalment! Són molts anys ja compartint aventures per Barcelona o Eivissa, però mai havíem coincidit aquí! I a més, ho fem en un lloc extraordinari, l'Hotel Molitor: si us plau, explica'ns com ha estat la teva experiència com a curadora en el projecte de revitalització de determinats espais a través d’exposicions pop-up a Molitor.

Recordo quan vaig visitar l'espai de la Villa Molitor per primera vegada amb Sylvia Randazzo, de seguida em va semblar una oportunitat única per a fer exposicions. La llum, l'espai gairebé amagat però amb vistes a París, la calma. En aquells dies la sala havia servit de taller i estava pintada i gargotejada del terra fins el sostre, necessitava un canvi d'imatge per a poder acollir exposicions i mostrar el treball d'artistes. Va ser una gran experiència veure-ho pintat en blanc i lluent, és com si revisqués. I d'aquí començàrem a fer exposicions, dèiem a tothom que teníem una galeria amb piscina!

Quins criteris has tingut en compte en seleccionar artistes per a intervenir en les expos a Villa Molitor? Parla'ns de les últimes expos i de les programades…

Sempre una selecció internacional que tingui sentit amb la identitat de l'espai, d’igual manera que ho faig a Montana Gallery a Barcelona. Des d'artistes de gran renom com l'americà Mark Bodé, que va ser el primer a exposar, fins a artistes poc coneguts però amb molt de talent i potencial. En aquest sentit van seguir el japonès Yu Maeda i la malaguenya Vanessa Morata. Sempre que puc aposto pels artistes espanyols perquè per a mi formen una de les escenes artístiques urbanes mes riques i proliferes a nivell mundial. Pel 2024 tenim previstes 3 exposicions: el jove parisenc Yakes, el ja ultra conegut Grems i el referent de tots els temps de l'escena del graffiti, Honet.

I potser influeix d'algun mode el teu paper com a general curator de Montana Gallery Barcelona en la selecció i direcció artística del projecte expositiu en Molitor…

Clar, Montana Colors és la meva família i les arrels familiars sempre influeixen en la selecció i en les accions que desenvolupo, siguin on siguin. Per exemple Mark Bodé ja havia exposat a Montana Gallery Barcelona el 2012, allí ens vam conèixer i han seguit diverses exposicions amb ell. A més, amb els anys es perfila una línia de curaduría que reflecteix clarament la meva identitat barrejada amb els valors de Montana Colors.

Segur que coincidiràs en que Molitor s'ha convertit en un referent, en un lloc molt atractiu per a l'art urbà…

Molitor ha estat un referent d’un espai libre per pintar durant molts anys, fer festes, trobar-se amb gent i marcar una època de manera clandestina. Aquests anys 80 i 90 queden arrelats a la memòria col·lectiva dels writers i artistes urbans de París. És un lloc mític que ha sabut nodrir-se del seu passat artístic per a perpetuar-lo i guardar una imatge positiva entre artistes i públic. Ara, és mes institucional però l'esperit segueix aquí.

Vas ser tu qui va possibilitar la col·laboració entre MTN i Molitor: quin impacte creus que ha tingut aquesta col·laboració el món de l'art urbà?

Em semblava fonamental que MTN fos present a Molitor. No podia ser d'una altra manera. Quan li ho vaig proposar a Sylvia Randazzo — Directora Artística a Molitor, i a tu com a Responsable de Cultura a MTN, de seguida em vau dir que sí, que una col·laboració seria ideal. D'una banda Molitor ofereix als artistes una pintura en esprai de la millor qualitat perquè puguin desenvolupar el seu treball. Amb l'avantatge enorme de poder utilitzar els esprais de la línia Water Based, quelcom imprescindible en un espai interior. I d'altra banda, MTN és present en un lloc mític on es concentren 72 artistes internacionals, és una mica com ser un proveïdor de l'ONU :) a més, òbviament, de reafirmar la seva presència a París amb tot el pes que té aquesta ciutat a l'escena de l'art en general, i del graffiti en particular.

Parlant de les cabines, com avalues el paper de cada artista en la transformació dels vestidores en Molitor?

És un format genial, petit, manejable alhora que representa un repte pels artistes. Crec que tots els artistes es mostren encantats d'intervenir les cabines, i de capbussar-se després a la piscina!. A més, estar envoltat de tants talents internacionals sempre és una cosa motivadora i inspiradora.

Com a parisenca, de quina manera has vist evolucionar el projecte des del seu inici fins a la data actual?

Sylvia Randazzo està fent una gran feina per a continuar amb les intervencions artístiques i guardar aquesta identitat creativa que reflecteix Molitor. I no és gens fàcil reinventar-se any rere any. Per a mi, sempre és un plaer venir, tant a veure les cabines com per gaudir de les exposicions temporals o de les intervencions en gran format. Espero que el projecte segueixi en peus molts anys més.

Comenta'ns quina és la teva perspectiva sobre la influència de l'art urbà en la comunitat local i en la projecció internacional de Molitor.

L'art urbà sempre ha estat un element d'atracció per a tota mena de públic, de nens a gent gran i de totes les classes socials. L'art urbà a Molitor fa que s'accedeixi a un públic acomodat que entén cada vegada més aquest corrent i que col·lecciona obres gairebé amb fervor. També ve gent del barri i això fa que a través de l'art urbà els veïns descobreixen talents internacionals. Molitor té aquesta projecció internacional tant entre els artistes com entre els visitants. Es converteix en un epicentre cultural d'art urbà.

Quin futur imagines per a Molitor com a epicentre de l'art urbà?

Tal vegada una galeria a temps complet com les que han impulsat amb èxit altres hotels com ara el Paradiso Art Hotel a Eivissa. Això fidelizaría el públic local donant-li ocasions per venir de manera continuada, i també allargaria el temps qualitatiu que passa cada hoste a l'hotel oferint activitats complementàries a la seva estada. Ho deixo dit aquí per si l'entrevista la llegeix el senyor Millon. :)

Hi ha algun assoliment o resultat específic que destaqui des que vas començar a treballar en aquest projecte?

Gran, grandíssima afluència de públic a l'exposició de Mark Bodé, que va suposar tota una fita. A més, combinar una exposició amb el fet què l'artista pinti una cabina, és un nexe perfecte i permet al públic una visió mes àmplia i un millor enteniment del seu treball.

Com t'agradaria que l'audiència percebi el teu treball i l'impacte que has tingut en Molitor com a curadora de les exposicions pop-up que has organitzat?

Voldria que es notés que efectivament estem fent un esforç a acostar l'art a un públic tant local com internacional, i que presentem una selecció d'artistes heterogènia i de gran qualitat. També m'agradaria transmetre la idea que estem donant l'oportunitat a artistes a nivell mundial a presentar el seu treball a París, i a aquest públic parisenc, tan àvid d'art i tan exigent alhora. I, en fi, que participem perquè l'ànima artística d'aquest espai mític continuï viva!