Administració i finances és un departament que sona soporífer. Però no és així. A la seva secció de l'oficina trobem Francesc Comellas, un tipus d'allò més enrotllat i simpàtic com podreu veure a l'entrevista que segueix sota aquestes línies, en què parlem força més que de números i comptes.
Et diuen Cisco?
Em diuen Cisco, Cesc i Francesc. Al món del waterpolo sempre m'han anomenat Cisco. Cesc la gent que he conegut més tard, i a la feina tothom em diu Francesc. Qualsevol de les tres opcions m'agrada, la que no suporto és Paco.
De vegades em ve algun castellà parlant i em diu… et direm “Paco”. Doncs no.
Així que practicaves waterpolo?
10 anys, fins als 35. Però aquesta temporada he tornat a les piscines, per donar un cop de mà com a entrenador amb 3 o 4 companys.
Ja m'imaginava que eres una persona activa, ja que vas participar a l'Oncotrail.
Sí, faig alguna cosa. Solc sortir a córrer, encara que últimament no gaire.
D'on ets exactament?
Sóc de Manresa, però visc a Canet de Fals, un poble que és al costat.
Com vas entrar a treballar a Montana Colors?
Jo estava molt cansat de la gestoria on treballava per tema d'horaris i de treball. Vaig buscar feina i a través d'Infojobs i vaig veure l'oferta de Montana Colors. Va ser la primera i última en què em vaig inscriure.
El teu treball sona força avorrit ho facis on ho facis… Què importa fer-ho en una gestoria o fer-ho a Montana Colors?
Principalment allò que canviava era l'horari que va ser un dels motius que em van motivar al canvi. A la gestoria el treball és molt monòton. Consisteix a ficar factures de les mateixes empreses i no vius una realitat de l'empresa, així que el canvi d'entrar a una empresa privada on toques molts temes, veus l'evolució de la companyia i els diferents departaments, des de la fabricació fins al punt de venda final… és molt més enriquidor.
Què és el que més t'agrada de treballar aquí?
El primer són els companys que he conegut aquí. Alguns ja no hi són, però la relació amb les persones que aquí treballen és excel·lent. Com us he dit, l'horari que faig ara s'adapta molt millor a la meva forma de vida i és molt més còmode. I també el creixement personal que he tingut aquí i la possibilitat de veure les diferents facetes de lempresa i a nivell administratiu.
A quin nivell t'interessa el que passa a Montana fora de números i factures?
És cert que no sóc un artista, que es pugui dir. El que m'interessa més és la gamma professional… pintar les cadires de casa i projectes així. Des que treballo a Montana ja m'he implicat en 3 projectes de restauració.
I com ha estat l'experiència?
Doncs al principi et surt malament i quan veus que no et queda bé et llegeixes els continguts i busques els vídeos. I a partir d'aquí la teva tècnica millora moltíssim.
Com vas viure tot el tema de la pandèmia?
Doncs a nivell personal va ser una de les pitjors experiències de la vida, ja que teletreballar amb els dos nens que tinc (Blai i Mia) mentre la meva dona se n'anava fora… no li recomano ni al meu pitjor enemic. Blai tenia 2 anys i Mia 1, així que imagina't teletreballar amb els nens amb aquestes edats.
Com veus el teu futur a l'empresa pel que fa al teu lloc de treball?
Amb l'entrada al grup Briolf i el creixement de Montana en tema de filials ve un creixement pel que fa a especialitzar-se en temes internacionals ja que la part nacional la tindríem més controlada.
I a waterpolo?
Doncs intentar que els xavals que estan aprenent ja puguin volar sols.
