“BCN serà una ciutat de personatges per sempre” | Entrevista amb El Pez

El Pez és un pioner del Street Art de Barcelona. Va començar a pintar en 1999, quan va descobrir que aquest personatge recentment creat podia portar bones vibracions i positivisme als transeünts dels carrers de Barcelona. Al cap d'uns anys, va començar a viatjar pintant per tot el món.
El seu personatge prové de l'experimentació i pretén ésser una cosa constructiva als murs de les ciutats. Aquest alter ego, un peix sempre somrient, és present en totes les seves obres, sempre coloristes i amb una forta càrrega de positivisme. Un viatge ple d'alegria que va des del graffiti clàssic fins al pop art experimental.

Ja fa uns anys que va canviar Catalunya per Colòmbia, però aquest mes torna a Barcelona per a celebrar una exposició a la Montana Gallery Barcelona amb el títol “Qué alegría”. Parlem amb l'artista sobre la seva vida a Llatinoamèrica, les seves tècniques innovadores amb l'esprai i la importància dels personatges dins de l'escena Barcelonina.

Molta gent t'associa amb Barcelona, però portes temps fora d'Europa. Ens vols explicar on treballes ara? Per què vas decidir canviar d'aires?
En aquest moment visc a 40 min de Bogota, Colòmbia. Després de compartir uns anys amb la meva parella actual a Barcelona, vam decidir canviar d'aires i anar a viure al seu país, on es viu saborós, es pinta amb menys problemes, la gent és encantadora i on actualment estem dedicats a la criança dels nostres petits “pececicus”.

Com està l'escena per a pintar ara a Colòmbia? T'inspiren els artistes nacionals? O altres aspectes de la seva cultura?
M'inspira tot! Crec que ja ho havia dit alguna vegada, Colòmbia és un país inspirador per on el miris. M'inspira el folklore, els animals, la gent, els colors de la naturalesa, els artistes i l'alegria.

Ara com divideixes el teu temps entre carrer i estudi?
És molt relatiu. Depèn de com vagin els projectes, quin interès els hi dono i quant temps m'absorbeixen. Hi ha èpoques que em tiro un mes complet al carrer, unes altres puc estar tres mesos a l'estudi tranquil sense sortir al carrer a pintar. Això sí, em bull la sang fins que surto al carrer de nou.

Barcelona ha produït molts artistes de renom que treballen amb personatges, des de Javier Mariscal a la Mà, GR170 o Kamil Escruela. A què es deu aquesta tendència?
Barcelona és una ciutat pleníssima de creativitat. Desconec la raó de tants artistes creant personatges, en el meu cas tenia una inquietud de fer una cosa diferent a les lletres i em va fluir des del principi. Crec que aquesta serà una ciutat de personatges per sempre.

Segons la teva experiència, els artistes que pinten figuratiu de manera il·legal tenen algun avantatge a l'hora d'enfrontar-se el públic o les autoritats?
Això depèn del policia, i d'on t'enxampin pintant. Probablement els és igual el que estiguis fent, no crec que tinguem cap avantatge. El fet que sigui mes fàcil d'identificar et pot portar mes problemes.

L'exposició es diu “Qué alegría.” Sempre has intentat comunicar aquesta emoció a través del teu treball?
Al principi tot va ser molt natural, espontani. M'agradava la idea de crear un personatge que somreia per aparèixer en cada cantonada de la ciutat i alhora reia de les normes. Al llarg de la meva carrera vaig anar descobrint que a la gent li provocava una sensació satisfactòria i positiva en veure els meus personatges somrient.
Sempre va ser una cosa molt emotiva alegrar-li el moment a la gent que veia els meus grafitis, sense pensar-lo havia creat un missatge universal, i una missió que era donar alegria als carrers de tot el món.

Hem vist que has desenvolupat una tècnica de capes de plantilles per a produir diverses obres detallades a gran escala, alhora que et permet utilitzar l'esprai. Per què és la teva eina preferida?
L'esprai és i serà de les pintures mes ràpides i amb millor cubrició, m'encanta per aquesta raó i per la quantitat de colors preparats que tens. (A més sempre tinc estoc del que em sobra de pintar al carrer).

Malgrat estar a l'estudi, el fet d'usar l'esprai em manté connectat amb la meva activitat al carrer i em sento molt a gust amb una eina que conec i controlo molt bé. En aquest cas i per a poder efectuar una obra d'una grandària mitjana i detalls petits, m'ajudo de les plantilles per a poder afegir gran precisió a les línies.

No té res a veure a quan pinto al carrer, és un treball més lent, més tècnic i més meditat. L'única cosa que té en comú és l'eina i l'alegria que transmeten!

A part del grafiti i l'art, què és el que més alegria et dona en la teva vida?
El que mes alegria em dona en la vida és la meva família, els amics, un bon menjar, una bona pinya colada prop de la mar, un bon ska acabat d'aixecar. Alegria pa tol dia!

Pots visitar “Qué alegría” de El Pez del 7 de juliol fins al 26 d'agost en la Montana Gallery Barcelona, Carrer de Comerç 6, 08003 Barcelona.
Lee una entrevista amb Anna Dimitrova, responsable de la Montana Gallery Barcelona, aquí.