Entrevista amb Paco Hernández, responsable de logística

Des de fa gairabé 10 anys, Paco Hernández treballa a Montana Colors com a responsable de logística. A més d'algunes peculiaritats de la seva feina i la seva trajectòria, el Paco ens explica també les seves curioses aficions que demostren la seva personalitat versàtil i enginyosa. Un exemple de com a la plantilla de Montana podem trobar persones tan diferents com sorprenents.

Pots explicar de manera senzilla en què consisteix el teu lloc de treball?

Gestiono el departament de logística de Montana Colors a les diferents plantes que tenim. Distribució i producció. També sóc el responsable dels diferents magatzems que tenim arreu del món.

Com vas començar a treballar a Montana Colors?

Doncs fa més de 9 anys dins del projecte que tenia Montana de professionalitzar i automatitzar certes àrees, entre les quals la de logistica.

L'any que ve compliràs 10 anys a Montana Colors… com ha evolucionat la teva funció a l'empresa?

Crec que tots els que portem aquí temps hem crescut alhora que l'empresa, la meva funció ha evolucionat com a la majoria de departaments en assumir tasques noves, entrar a la part productiva, l'automatització i millora de processos. Quan vaig començar l'equip era d'unes 12 persones i actualment en som més de 50.

Quins són els canvis més importants que has vist en tot aquest temps?

A banda de la fase Covid, que va ser una cosa que ni sé definir amb paraules, diria que ha estat com passar de la joventut a la maduresa de l'empresa. El fet d'ampliar tipus de negocis, models de distribució, gammes de productes ha fet que els darrers anys hem hagut d'anar-nos adaptant, aprenent i creixent per encaixar sense perdre part de l'essència ni del servei al client. És un canvi continu.

I quina evolució veus tu a la teva pròpia persona? Montana t'ha aportat alguna cosa en aquest sentit?

És clar, jo no entenc estar treballant en un lloc on no sigui feliç, gaudeixi i m'ajudi a créixer. Montana doncs, compleix el seu objectiu, et fa estar en continu aprenentatge, però a més he conegut persones increïbles, hem compartit estones bones i no tan bones però en moments de la meva vida he tingut la sort de poder-me recolzar en aquest cercle per tirar endavant.

Quines peculiaritats té la logística en una empresa com ara Montana Colors?

Moltes. Les coses quan succeeixen i les veus des de fora semblen fàcils. Però cal fer que aquests engranatges funcionin, que el personal que tenim la sort de gestionar estigui feliç, content. Que siguem eficients. Entreguem tant a un client que viu en un poble de Galícia com a la nostra filial a USA. Per nosaltres el servei és la primera clau ja que entenem que no només et dóna valor com a marca sinó que ajuda l'equip comercial a vendre més, però fer-ho això en temps, forma i cost correcte té la seva complexitat.

Quins moments han estat, des del teu punt de vista, els més difícils?

Diria que dos. Quan ens va caure el Covid a sobre i tot el que va implicar i l'any passat perquè va ser un any complex pel brutal increment de costos de transports i la situació econòmica en general que no va ajudar. Va ser aquell any típic que cal treballar el doble per aconseguir la meitat de resultats.

Sabem que tens un hobby molt especial... de què es tracta?

Bé, n'he tingut diversos des de petit, tots relacionats amb les arts escèniques-música. He escrit teatre, poesia, guions, he tocat en un grup de música i he fet monòlegs.

També ets cantautor, cert?

Des de fa 3 anys em vaig posar a recopilar cançons que ja tenia i tornar a agafar la guitarra. M'agrada compondre, em relaxa, m'inspira i em fa tindre la ment activa.

Per què mai vas intentar professionalitzar-te en aquestes facetes?

Perquè ho gaudeixo molt com a hobby, sense responsabilitats, sense la part econòmica, sempre vaig tenir clar que seria un hobby i res més.

És veritat que la teva carrera com a monologuista va començar amb Berto Romero?

És cosí segon (el seu pare i el meu eren cosins). Vam néixer a Cardona i compartiem pis tant allà com a Barcelona durant anys. L'humor uneix les persones i érem molt semblants en aquest aspecte. Al principi de tot quan vam començar els primers espectacles els vam fer plegats, vam estar un parell d'anys al Grec de Barcelona, etc… Fins que va arribar un punt que els nostres camins es van separar.

Si t'haguessis de quedar amb un record memorable de la teva faceta laboral, quina seria?

Em quedo amb la gent, les amistats que he fet i afortunadament segueixo fent als diferents llocs on he estat. El meu millor record són les persones que encara formen part del present.

Per què mai has fet un xou dels teus a les festes de Montana?

No cal que passeu per aquesta penitència… veure'm cantar en un karaoke crec que ja n'hi ha prou.