Tornem al centre de logística MTN HUB per xerrar una mica amb Aurora Hernández, encarregada de torn. Aquesta vegada, en lloc d'aprofundir en aspectes estrictament vinculats al lloc de treball, intentarem buscar un acostament més humà sobre aquesta treballadora de Montana Colors, que ja fa 7 anys que forma part de la plantilla d'aquesta empresa.
Com es diu exactament el teu lloc de treball i en què consisteix?
El meu lloc és encarregada de torn. Bàsicament consisteix a gestionar el personal i distribuir les seves tasques ajustant-me a les prioritats de cada dia. Sóc com un enllaç entre diverses seccions de Montana Colors i els operaris del HUB. Juntament amb els meus companys Jordi Palenzuela i Sergio Salmerón, vetllem per fer complir els protocols de preparació i de seguretat i intentem fer que els nostres equips siguin tan eficients com sigui possible i en les millors condicions laborals.
Amb quantes persones interactues durant la teva jornada?
Doncs entre els operaris, personal d'oficina, algun client i, depenent del meu torn, suposo que unes 25 persones.
Portes 7 anys a Montana Colors, al teu entorn de treball és normal portar tant de temps?
Es pot donar el cas que hi hagi personal que vingui per a una temporada, però, generalment, crec que és normal. Montana no és una empresa que busqui temporals tret que sigui per a l'estiu.
Com han evolucionat les funcions en aquests 7 anys?
Uff, força. Vaig començar com a operària, en menys de dos anys se'm va donar l'oportunitat de ser responsable del torn de nit i en el canvi al HUB, gestionant els tres torns amb els meus companys Jordi i Sergio.
Com creus que has evolucionat personalment? Ha canviat molt la teva vida en aquests 7 anys?
Crec que he anat adquirint coneixements sobre la gestió de personal i dins del meu lloc, sento que cada dia és un aprenentatge. Aquests anys la meva vida ha canviat, però dins de la normalitat. M'agrada gestionar les meves prioritats a cada moment i em sento més segura.
Quines són les teves aficions fora de la feina?
La meva gran afició és l'esport que practico, el beisbol. Per mi, és el millor esport en equip que hi ha. A part d'això, m'agrada tenir les meves estones de lleure com qualsevol.
Què et resulta més fàcil i què et resulta més difícil dins les teves feines professionals?
Em preocupa no ser professional i que el meu costat més humà no em deixi veure coses òbvies. Pel que fa a la resta, sóc una persona molt competitiva i no em solen espantar els nous objectius. Hi ha moments una mica més caòtics al meu lloc, però s'assumeixen. Alguna vegada gestionar el personal té els seus punts de tensió, però sóc mare de dos fills i, encara que m'he portat algun disgustet, no deixa de ser la meva feina i intento ser tan resolutiva com sigui possible.
Creus que hi ha una proporció equilibrada entre dones i homes al MTN HUB?
Diria que sí. La veritat és que el gènere no influeix en aquest treball i tots dos sexes són igual de vàlids.
A quina companya o company t'enduries a una illa deserta?
Quina pregunta! Bé, entenc que aquesta pregunta és per valorar quina persona puc considerar més vàlida per a una situació així o potser amb qui crec que faríem millor equip. Una sola persona em resulta una mica incòmode ja que sent sincera no és just tenint en compte que hi ha més d'una persona amb qui m'aniria amb els ulls tancats, persones de confiança, resolutives i amb un preciós caràcter. Però em demanes que digui una sola persona i que aquesta persona pot ser Dani Caurel, una persona carismàtica amb un humor impecable. Gairebé impossible discutir amb ell pel seu elevat sentit de l'empatia i, a més, em consta que no és gaire golafre i potser no hi hauria gaires problemes amb el menjar jajaja.
Explica'ns alguna anècdota que hagi succeït recentment al “'HUB”.
Aquí em mates, aquesta pregunta és com si em demanes que t'expliqui un acudit, em sé un munt, però em quedo en blanc.
Tinc a més la sensació que el temps, des que som a HUB, passa molt més ràpid i em limito a seguir-li el ritme.